Comiat alumnes

Al setembre del 99 entràvem per primera vegada al Claret. Alguns plorant, altres nerviosos però tots molt il·lusionats per començar aquesta nova etapa. De la mà dels pares vam entrar per primera vegada a les que serien les nostres classes i allà ens vam trobar amb els que serien durant quinze anys els nostres companys.

Amb els bits, passant l’escala, les classes d’anglès de la Elisabeth i punxant amb el punxó sense sortir de la línia, aquell temps va passar innocentment i vam deixar enrere el xandall groc per adoptar les bates blaves.

A primària ens vam endinsar en el meravellós món dels controls amb les llibretes com a separadors, el constant canvi del boli blau pel boli vermell, els grups flexibles amb noms de planetes i els concursos de càlcul mental. Aquesta va ser la rutina dels primers anys. Feliçment a finals de quart abandonàvem les bates i entràvem al cicle superior emocionats, perquè estrenàvem classes noves al galliner de l’escola, les quals antigament havien estat la biblioteca. Però aquella etapa va acabar amb les colònies a la Marinada, deixant enrere les motxilles de rodes i les llibretes de colors. I amb el lema “Dw primària :-(. Ola ESO :-)” al cap ens vam endinsar en aquell terrorífic món anomenat secundària.

Estàvem reunits a l’auditori i nom per nom ens van separar per classes. L’ESO implicava un canvi i estàvem espantats. El que més recordem són els positius de la Núria Pedraza, els crèdits de síntesi, ser els petits de la gimcana Claret, tenir tres professors de castellà a segon i la setmana a Bilbao, en què ens va ploure cada dia.

A tercer vam conèixer el que era realment una professora exigent, l’Anna Clavaguera, i a quart una manera alternativa d’aprendre amb el Joseph i el Nando. I de ben segur que ningú de nosaltres mai oblidarà el Carnaval d’aquell any!

Al setembre següent, vam iniciar l’última etapa de la nostra vida al Claret. El Batxillerat. Aquesta darrera etapa és potser la més sacrificada i difícil però a la vegada, la més gratificant. Fer el TR, organitzar el Sant Jordi i la Selectivitat són els reptes més importants que hem hagut d’afrontar.

I entre filòsofs, sintaxi, balanços empresarials o camps elèctrics ja ens trobem al final d’aquests 15 anys, repassant la nostra estança al Claret. Però abans d’acabar ens agradaria donar les gràcies.

Les gràcies per tot el que han fet les nostres famílies, en especial els pares i germans, però sense oblidar els avis, qui han estat per nosaltres des de sempre, acompanyant-nos en tots els bons i mals moments. D’altra banda, també volem donar les gràcies als amics i companys que avui ens acompanyen i tanquen aquesta etapa amb nosaltres, per fer d’aquests anys un record inoblidable. I per últim, volem agrair a tot el professorat que ens ha guiat, aconsellat i ensenyat a superar tots aquells entrebancs que ens hem trobat en aquest camí. Moltes gràcies a tots!

La promoció del 1996.